Èrt e
identità sorafora i jouves
L’artist
fascian Claus Soraperra à metù fora sia esposizion dal titol “Identità” al
Zircol Lia Mostra d’Ert de Ortijei
Èrt – L’esposizion scomenza jà te Piaz Sènt
Antone, con na “scena del crimin”: te na pèrt ensevièda ite l’é l dessegn fat
col śes del corp del mort, che ampò l’é desvanì. L’é na raprejentazion de
l’èrt, che cogn meter sotessora l’orden stabilì. “L’èrt – disc Claus Soraperra
- l’é l corp che mencia: saon la mesures del chèder, la tecnica, l’autor, la
data, l’iconografìa, ma chestes l’é la proes che aon su la scena, i elemenc
scientificamenter perfec che l’é entornvìa, ma mencia l corp, che l’é apontin
l’èrt.”
N schiap de joegn, regolé de bianch e con la
bocia corida da n couribocia de teila, tanche scienziac o enrescidores, śira anter
l piaz e la sala de la Lia Mostra d’Ert, fajan da leam anter daìte e de fora,
portan daìte chesta metafora de l’èrt, crean curiosità e mìngol de dejèje anter
la jent, ruèda en gran numer per l vernissage de la mostra “Identità” de Claus
Soraperra. N muie i é rué da Fascia, la val de l’artist: autoritèdes desche la
Procuradora del Comun general, la Sorastanta de la Scola de Fascia e l diretor
de l’Istitut cultural, e da l’autra valèdes anter i etres ence l’intendent de
la Scoles ladines de Sudtirol e l diretor del Museo Ciastel de Tor. E dapò
artisć, professores, studenc, amisc, a veder la mostra, a scutèr la paroles
dantfora del president del Zircol, Simon Perathoner de Caio, de l’assessor
regionèl a la mendranzes Bepe Detomas, che à sostegnù con gaissa chesta
scomenzadiva, e de l’artist enstes, che à volù recordèr trei persones che ne à
lascià da pech: si père Virgilio Soraperra de la Zoch, anda Frida Piazza e
Karlheinz Mureda.
L conzet
de identità
L’aea scomenzà a ge pissèr amò l’an passà Claus
Soraperra, fosc l’artist fascian più ecletich e provocatorie, a fèr zeche sun n
argoment complicà e nia sorì desche l’identità.
“Se n rejona tras anchecondì, ence en cont de
social network. Descheche disc l filosof Zygmunt Bauman no se pel più rejonèr
de una identità, duc aon desvaliva identitèdes aldò di contesć, la
globalisazion à mescedà ite la jent e chest permet de aer più formes de
identità. Me é pissà de lurèr sun chest e de veder se la é amò o no, o se
magari no la é mai stata coche peissa valgugn, e l’é demò na identità tirolera
o alpina o ence mìngol kitsch... É
scomenzà a me vardèr daìte, a lejer mia storia e mia vita jà da dalenc, a
studièr la interferenzes anter taliegn e todesc. L’identità ladina la é scialdi
più forta, perché l lengaz va semper più endò: olache l lengaz é fort e se l
doura a na vida normala no se à besegn de marchèr na identità, ma i ladins i é
dò a perder l lengaz e i lo sà, e chest fèsc trèr sù la forma, l’estetica, l
guant, la parbuda de na identità da vedrina che va ben spener tel turism.”
Elemenc
desferenc te na mostra multimediala
La mostra met ensema elemenc, tecniches e formes
de esprescion desferentes, ajache, disc l’artist “peisse che per tamijèr su
l’identità no l’é assà demò la scultura o l dessegn, ge vel apede chest ence la
fotografìa, l video, l’instalazion. L’endesfida l’é stat chela de ge dèr n sens
logich e organich a dut, che no somee demò toc magari de artisć desvalives
metui un apede l’auter. No sé se son stat bon de l fèr.”
No l’é n muion de robes metudes fora, ajache per
chierir de autra provocazions o stìmoi de reflescion l’é stat enjignà ence n
“artbook”, na scatola śala con ite desvalives elemenc, pissèda da l’artist
rejonan con l’amich Manuel Riz e realisèda col didament del grafich Michael
Moling, per fèr vèlch da desferent che “l solit catalogh”.
La pruma roba che à tirà l’eie l’é stat n gran
cunel brun ruà per l’ocajion che se à butà jù en schena su na sort de catalet
corì da n lenzel bianch e l’é stat ló zenza se mever per duta la sera. Apedejù sul parei, l
video realisà da Jacopo Bernard moscia l medemo cunel, desche personaje di
“Looney Tunes”: l’à inom Angst, l viaja dut soul fora per strèdes, piac e
paìjes de Fascia deserc, l simbolisea la tema de na identità che no se cognosc.
La parbuda del personaje la é ence gustégola, ma no se sà chi che l’é laìte.
“L’enviasseste tu a marena te tia majon?” L prum tem de l’identità l’é donca l
besegn de se cognoscer per no aer tema.
Angst l’é ence l protagonist de una de la 6 gran
teiles tachèdes su l’auter parei, con desvaliva autra raprejentazions de
l’identità depentes da Claus.
Na fegura col cef da ela africhèna, n corp bianch
che béleche desvanesc e n tai sech che despartesc cef e corp raprejenta
l’Europa e moscia l dolor e l’incapazità de gestir chest mescedament de
identità.
N el con n corp mìngol feminin, l couribocia e la
gherlanda spiza l’à perdù l lengaz e la capazità de comunichèr, ma l’à sul cef chest
element, che aea so segnificat canche l vegnìa portà demò da joenetes no amò
femenes, doventà encomai demò oget de parbuda che duc pel durèr.
Na statua de mèrmol zenza cef moscia coche cresc
l mit del corp: no conta più dut l corp, vegn “mitisà” ence demò vèlch pèrt, ma
l’é n corp mort, freit.
N camejot vet, n guant che era nasciù per fornir
na persona e l’é doventà forniment che bèsta a se enstes: se pel ence no se l
trèr più ite, ma demò l meter te na cornisc, l tachèr su per fèr parbuda, zenza
l durèr.
Na mumia, nasciuda dal recort de Virgilio: “da
sera l rejonèa – à dit Claus - e da doman no l rejonèa più, e l volea me
rejonèr, e é sentù desche se dut chel che l’era stat e l’era se aesse fagotà
ite te na crosa”.
Mìngol sul medemo conzet ence la “facera per
mort” tachèda sù te mesa sala: delaìte l’é n mus ma de fora l’é demò n os che
cour e sera dut; la facera aea i bujes per i eies, l nès e la bocia, per meter
l daìte a contat col mond, chesta enveze la é duta serèda, no la permet nesciun
contat con la realtà e se te te la metes sù te pes demò te vardèr e te sentir
daìte de te enstes.
Autres ogec taché sù te la mostra moscia
l’identità de psiche, corp e icona: tel la psiche l’é l’identità sessuèla,
raprejentèda da na sort de popa “na identità che muda, che ge fèsc tema a duc
ma che duc aon passà”; l corp l’é l’identità concreta, raprejentèda dal magon
che aon daìte, e che no sion bogn de comanèr; l’icona l’é l’identità de
parbuda, chela di “selfie” che va tant de moda anchecondì, raprejentèda da l’aparat
per fèr fotografìes.
En ùltima l’é la bandiera “ladina-americhèna”,
bruna biencia e verda ma da steiles e strisces, che raprejenta noscia identità
più comerzièla e de oportunism, venuda ai ghesć.
Claus à volù fèr chesta mostra prum de dut vin
Gherdena, tel Zircol Lia Mostra d’Ert.
“Da egn volee lurèr col Zircol – l’à dit - che sé
che l’à na gran storia dò via e na gran potenza creativa. Aló del ’94 gé é let mia
pruma poejìa dedant a la jent e son semper restà leà al Zircol. E dapò volee
portèr la jent de Fascia vin Gherdena a chest moment de vernissage. Per me la
mostra podessa esser scomenzèda e fenida demò te chela sera, n “blitz
ausstellung” olache l’é ruà n muie de jent, de desvalives target. Chest me à
piajù n muie e chest me pièsc, l’é la picola cosses che deida a fèr relazion e
union. Chest l’é chel che gé voi che sozede. Sion vejins ma sion dalenc, e
chesta l’é ence na chance che i ladins à: chela de esser vejins e ence medemi,
ma no massa. Se no per che pa podassane scombater?”
La mostra “Identità” de Claus Soraperra restarà
fora a Ortijei enscin en domenia ai 28 de jugn, duc i dis con orarie
10.00-12.00 e 16.00-19.00. En jebia ai 25 da les 20.30 sarà na sera de letura con Rut Bernardi sun "Maria Theresia
Sanoner de Burdengëia, Sor Benedicta de San Ciascian". Più inant la vegnirà metuda fora ence te Fascia,
fazile tel Museo ladin.
Lucia Gross
Project
Painting
TV
Mass Media
Vernissage and Collateral events